El Tribunal de Comptes ha tancat el procediment comptable obert contra els responsables de la Generalitat per l'ús de fons públics durant el procés. La consellera Elena Hernáez ha dictat una resolució de 60 folis en la qual declara extingides totes les presumptes responsabilitats comptables i aixeca les mesures cautelars que garantien avals per un total de 4.283.438,23 euros, aportats majoritàriament per l'Institut Català de Finances.

La decisió es fonamenta en la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictada el juliol passat, que va dissipar l'única dubte jurídica que havia frenat l'aplicació immediata de la llei d'amnistia aprovada el 2024: si les despeses qüestionades havien afectat els interessos financers de la UE. En concloure que no hi havia tal afectació, la consellera va considerar que no hi havia cap obstacle per extingir les responsabilitats reclamades.

Què s'investigava i qui eren els encausats

El procés comptable analitzava si la Generalitat va destinar indegudament fons públics a sufragar les despeses del referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i les activitats d'acció exterior del Govern, canalitzades en part a través de l'organisme Diplocat. La Fiscalia del Tribunal de Comptes havia calculat en 3,1 milions d'euros la quantitat la devolució de la qual reclamava, si bé dins del procediment s'investigaven específicament 883.695 euros vinculats a l'organització de l'1-O.

Entre els 35 encausats hi figuraven els expresidents de la Generalitat Carles Puigdemont i Artur Mas, l'exvicepresident Oriol Junqueras, exconsellers i funcionaris que van intervenir en les actuacions investigades. Tots queden ara absolts de qualsevol responsabilitat comptable per aquests fets.

La Fiscalia va donar suport a l'amnistia malgrat haver reclamat abans la devolució

El gir del Ministeri Públic va ser significatiu: la Fiscalia del Tribunal de Comptes, que havia estat la que va sol·licitar originalment la restitució dels fons, va acabar donant suport a l'aplicació de l'amnistia un cop la llei va entrar en vigor. La consellera, tanmateix, va preferir esperar el pronunciament europeu abans de resoldre, cosa que va retardar diversos mesos la resolució definitiva.

Amb l'arxivament del cas, l'Institut Català de Finances recuperarà els avals presentats com a garantia durant el procés, quantitat que havia quedat bloquejada com a fiança mentre la causa seguia oberta.