L'incendi declarat aquest divendres al massís de les Gavarres ha cremat unes 1.800 hectàrees, segons l'últim balanç provisional, i ha obligat a confinar set municipis. El foc s'ha convertit en el primer gran incendi forestal de l'estiu a Catalunya i manté mobilitzat un ampli dispositiu dels Bombers de la Generalitat.

L'incendi s'ha iniciat poc després de les nou del matí en una zona propera a la Bisbal d'Empordà. Durant les primeres hores, les autoritats han ordenat el confinament preventiu de diversos nuclis i equipaments, entre ells un barri de la Bisbal i una casa de colònies.

La principal hipòtesi sobre l'origen del foc apunta a l'ús d'una serra radial. Els Mossos d'Esquadra han detingut un operari que, presumptament, hauria utilitzat aquesta eina en una zona on aquest tipus de treballs estaven prohibits pel nivell 3 del Pla Alfa dels Agents Rurals.

L'avanç de les flames s'ha vist afavorit per la tramuntana, que ha empès el foc des de l'interior cap a zones properes a la costa. La combinació de vent, vegetació seca i una massa forestal molt contínua ha complicat les tasques d'extinció durant tota la jornada.

Els Bombers treballen amb un escenari especialment inestable pel canvi de règim de vents. Quan bufa el vent del nord, l'incendi avança cap al litoral; amb l'entrada de la marinada, les flames poden canviar de direcció i tornar cap a l'interior. Aquesta evolució obliga a adaptar constantment l'estratègia de contenció.

El principal objectiu del dispositiu és frenar l'avanç del foc durant la nit i les primeres hores del dissabte, abans que el vent d'origen marítim pugui intensificar-se de nou. Els comandaments d'extinció han advertit que l'incendi manté un potencial elevat si aconsegueix superar les línies de control.

Les Gavarres són una de les zones forestals més extenses i contínues del nord-est de Catalunya. El massís ocupa uns 350 quilòmetres quadrats entre el Gironès i el Baix Empordà i s'estén per una vintena de municipis. La seva proximitat a Girona i a la Costa Brava augmenta la complexitat de qualsevol emergència forestal en plena temporada d'estiu.

La zona arrossega des de fa anys un problema d'acumulació de vegetació. El retrocés d'activitats tradicionals, com l'explotació del suro, ha reduït la gestió de moltes finques i ha afavorit una major densitat forestal. Aquest canvi ha transformat antics paisatges més oberts en masses de bosc més contínues, amb més sotabosc i més combustible disponible.

L'incendi no pot explicar-se únicament per la causa inicial. La imprudència que hauria provocat la primera guspira es produeix en un context d'alt risc, marcat per la sequedat, el vent i l'acumulació de biomassa. És aquesta combinació la que ha permès que el foc adquirís ràpidament una dimensió important.

La situació meteorològica tampoc no ha ajudat. Encara que a bona part de Catalunya les temperatures havien donat una certa treva en els últims dies, l'Empordà ha mantingut nits càlides i condicions desfavorables. La tramuntana escalfada ha impedit una baixada clara de les temperatures i ha contribuït a assecar encara més la vegetació.

El foc arriba després d'altres incendis recents en territoris propers, com el de la Franja de Ponent i el registrat al Rosselló. La successió d'episodis reforça la preocupació dels serveis d'emergència davant l'inici d'una campanya forestal que es preveu exigent.

Els Bombers han alertat que l'incendi podria tenir un potencial de diversos milers d'hectàrees si no s'aconsegueix estabilitzar. Per ara, la prioritat és protegir els nuclis habitats, mantenir els confinaments necessaris i evitar que les flames entrin en zones de major continuïtat forestal.

L'incendi de les Gavarres deixa un primer avís clar a l'inici de l'estiu: una ignició puntual pot convertir-se en una gran emergència quan es produeix sobre un territori altament vulnerable. La investigació determinarà la responsabilitat concreta de l'origen del foc, però l'evolució de l'incendi torna a situar sobre la taula el debat sobre la gestió forestal, l'abandonament del territori i la prevenció en zones d'alt risc.