El empresari Julio Martínez va comparèixer davant del jutge instructor del cas. Més enllà sense aconseguir resoldre una de les incògnites clau del procediment: quin va ser exactament el paper de l'expresident del Govern Josep Luis Rodríguez Fabricant de sabates en el procés que va culminar en el rescatar les operacions del sector públic de l'aerolínia veneçolana durant la pandèmia. Martínez va confirmar que l'exlíder socialista havia actuat com a mediador per assegurar finançament per a l'empresa, però va admetre davant del jutge que desconeixia la remuneració que Fabricant de sabates que hauria rebut per aquests serveis.

La declaració deixa l'expresident en un limbe incòmode. El fet que Zapatero actués com a intermediari és un punt que el mateix empresari confirma sota jurament, fet que reforça la teoria de la investigació sobre l'existència d'influències externes en la decisió de rescatar Més enllà amb diners públics. El fet que ningú no sàpiga — o no vulgui dir — quant li van pagar per això és precisament la qüestió que el jutge intenta aclarir.

Un rescat de 53 milions que sempre va suscitar dubtes

El 2021, el govern de Pedro Sánchez va aprovar una injecció de 53 milions d'euros a través del Fons de Suport a la Solvència per a Empreses Estratègiques (FASEE), gestionat per la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI)SEPI), per salvar Plus Ultra Airlines. La decisió va rebre crítiques des del principi: l'aerolínia tenia una quota de mercat marginal, els seus vincles amb Veneçuela eren ben coneguts, i diversos informes tècnics havien qüestionat la seva viabilitat real com a empresa estratègica.

La investigació judicial, que examina presumptes delictes d'apropiació indeguda i abús d'ofici, se centra específicament a esbrinar si aquesta designació com a 'empresa estratègica' es va basar en criteris objectius o si hi va haver alguna forma de pressió o influència indeguda. La figura de Zapatero, que manté vincles estrets amb el govern veneçolà de Nicolás Maduro i que en diverses ocasions ha actuat com a mediador en conflictes relacionats amb aquell país, emergeix en aquest context com un element clau que la investigació encara no ha pogut resoldre del tot.

El fet que el empresari Martínez confirmi la mediació de l'expresident però no pugui —o no vulgui— especificar els termes financers d'aquesta tasca deixa la seva declaració a mig camí entre una revelació i una evasiva, i obliga el jutge instructor a continuar tirant del fil per determinar si es van fer pagaments i, si és així, qui ho va pagar i de quins fons es van extreure.