El mapa polític català està experimentant una sacsejada de fons. Segons una enquesta publicada per La Vanguardia, el PSC i Aliança Catalana apareixen empatats en projecció d'escons —30 cada un— en un hipotètic escenari electoral. La formació liderada per Salvador Illa continuaria per davant en percentatge de vot, però la diferència s'hauria estretat fins a un marge que, amb les dinàmiques actuals de distribució territorial del vot, no li garanteix la primera posició a la Cambra.

El dada més cridanera no és l'empat en si, sinó la velocitat a la qual s'està produint el desgast socialista. El PSC va guanyar les eleccions catalanes del 2024 amb una comoditat que li va permetre situar Illa a la presidència de la Generalitat gràcies a un acord d'investidura amb el suport extern d'ERC. Amb prou feines dos anys després d'aquella victòria, les enquestes assenyalen una sagnia contínua que beneficia, sobretot, l'espai més a la dreta del tauler polític català.

L'ascens d'Aliança Catalana, fenomen sense precedents recents

Aliança Catalana va irrompre al Parlament el 2024 com una força menor, però amb un discurs de catalanisme identitari radical que li ha permès créixer en un nínxol que cap altra formació —ni Junts, ni la CUP— havia sabut capitalitzar amb aquesta eficàcia. El seu auge no s'explica únicament pel retrocés del PSC: també absorbeix votants desencantats de l'espai independentista que perceben Junts com massa pragmàtic i ERC com massa debilitada.

Si les projeccions es confirmessin en unes eleccions reals, Aliança Catalana es convertiria en la primera força en escons del Parlament, una posició simbòlicament determinant a efectes de negociació d'investidura i d'hegemonia del relat polític a Catalunya. Tanmateix, la distància en vot popular que encara conserva el PSC introdueix una variable rellevant: la traducció de vots en escons depèn de la distribució geogràfica del suport, i el PSC compta amb una implantació a les circumscripcions metropolitanes que pot amortir el cop.

El PSC paga el cost de governar sense majoria

El desgast d'Illa respon en bona part a la dificultat estructural de gestionar un govern de minories que depèn de suports parlamentaris canviants. Les cessions negociades per mantenir l'estabilitat pressupostària i legislativa, sumades a les crítiques per la gestió de serveis públics essencials com la sanitat o l'habitatge, han anat erosionant la imatge d'un executiu que va arribar al poder com a alternativa de moderació i eficàcia. La promesa d'un govern centrat en resultats concrets no ha estat suficient per blindar el PSC davant un electorat que, quan es decepciona, no migra necessàriament cap al centre sinó cap als extrems.

L'enquesta, però, és una fotografia del moment i no un resultat electoral. La legislatura catalana té encara recorregut per davant, i tant el PSC com la resta de forces mantindran marges per recompondre posicions. El que sí certifica el sondeig és que Aliança Catalana ha deixat de ser un fenomen marginal per convertir-se en un actor central del sistema de partits català.