La Diputació Permanent del Congrés dels Diputats va convalidar aquest divendres el tercer paquet de mesures del Govern per pal·liar l'impacte econòmic del conflicte a l'Orient Pròxim, amb el suport de 62 vots a favor, sis en contra —els de Vox— i una abstenció de Junts. El decret inclou la pròrroga dels descomptes sobre l'impost especial d'hidrocarburs aplicats a la gasolina i el dièsel fins al 31 de desembre.

La norma fixava inicialment en 20 cèntims per litre la rebaixa per a l'octubre, amb una reducció gradual prevista per als mesos següents. Tanmateix, el fort encariment registrat al setembre va activar una clàusula de salvaguarda que manté el descompte en 20 cèntims també durant el novembre, per baixar a 13 cèntims al desembre, llevat que els preus a l'octubre superin un increment del 15%, cas en què el descompte major s'estendria.

El PP dóna suport malgrat qualificar el decret d'«enèsim fracàs»

El diputat popular José Vicente Marí va descriure la mesura com l'«enèsim fracàs» de la política econòmica de l'Executiu, tot i que el seu grup va acabar votant a favor. El suport del PP va ser decisiu per assolir la majoria necessària a la Diputació Permanent, que opera en el període entre legislatures.

Vox va ser l'únic grup que va rebutjar la convalidació. El seu diputat José María Figaredo va criticar que el decret suposa un altre «pedaç» temporal i va reclamar rebaixes tributàries de caràcter permanent en lloc de reduccions puntuals i escalonades. Junts va optar per l'abstenció: el seu diputat Josep Maria Cruset va defensar reduir la pressió fiscal perquè estalviar sigui possible per a la classe treballadora, però no va considerar el text prou suficient per votar-lo a favor.

Els socis del Govern reclamen gravar més les energètiques

Diversos dels grups que van donar suport al decret van aprofitar el debat per exigir que siguin les empreses beneficiades per l'escalada de preus les que sufraguin aquestes ajudes. El diputat d'ERC Gabriel Rufián va instar que «els impostos canviïn de bàndol», mentre que la diputada de Bildu Mertxe Aizpurua va reclamar recuperar el gravamen a les energètiques i elevar el de la banca. La diputada de Podemos Ione Belarra va lamentar que el Govern insisteixi en «mesures temporals en lloc d'abordar les qüestions estructurals».

El vicepresident i ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, va defensar el decret al·ludint a un context geopolític «altament volàtil» des de l'inici de la guerra de l'Iran el 20 de març, que continua generant tensió als mercats de matèries primeres energètiques. El seu objectiu declarat és protegir les llars i els sectors més vulnerables a l'alça energètica i reforçar la sobirania energètica a mitjà termini.

Altres mesures incloses en el paquet

Més enllà dels carburants, el decret prorroga durant tot el 2026 les ajudes al sector del transport terrestre, marítim i ferroviari, inclosa la devolució de l'impost d'hidrocarburs, així com el descompte de 20 cèntims per litre del gasoil agrari i les bonificacions per als armadors de pesca. També limita al 15% la pujada màxima de la tarifa d'últim recurs del gas per al quart trimestre i fixa el preu topall de la bombona de butà en 19,55 euros fins al 30 de juny de 2027. Manté així mateix la clàusula per reduir impostos de la llum i el gas si s'encareixen més d'un 15%.

El text prohibeix l'acomiadament a les empreses que es beneficiïn de les ajudes vinculades al conflicte, encarrega a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència un estudi sobre l'eficàcia del conjunt de mesures adoptades i ordena augmentar les reserves estratègiques de gas natural liquat del Pla d'Acció Hivernal.