El president de Parlament de Catalunya, Josep Rull, va aprofitar aquest dijous la decisió del Tribunal de Justícia href="/tag/amnistia" class="ia-tag-link">amnistia per llançar una exigència directa al Tribunal Suprem: que apliqui la norma de forma immediata, sense condicionants ni noves esperes. Rull, de Junts, va fer la declaració des de la seu de la cambra catalana i va qualificar el pronunciament europeu de resposta inequívoca al que va denominar una «anormalitat política» a Catalunya. que va acusar de portar dos anys exercint el que va anomenar filibusterisme per resistir-se a executar l'amnistia aprovada per les Corts. Segons Rull, el veredicte del TJUE elimina qualsevol marge per a noves interpretacions restrictives o dilacions addicionals, i obliga el Suprem a aplicar la llei de manera «rotunda i plena».

Puigdemont i Puig, eix de l'argumentari de Rull

expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i de l?exconseller Lluís Puig, a qui va descriure com a diputats del Parlament «a l?exili». A aquests va sumar altres càrrecs que, al seu parer, mantenen els seus drets polítics retallats o segueixen exposats a responsabilitats patrimonials derivades del procés judicial. Per a Rull, la sentència del TJUE s'hauria de traduir en la reparació d'aquestes situacions sense més demores.

Alhora, el president del Parlament va ser explícit a assenyalar que l'amnistia no conclou, al seu parer, el debat polític de fons. Va sostenir que les aspiracions que van portar al conflicte institucional del 2017 segueixen vigents i que la via reivindicativa –a la qual va qualificar de «cívica, pacífica i democràtica»– no queda resolta per l'aplicació de la norma. En aquest sentit, la decisió europea va ser presentada per Rull no només com un aval jurídic sinó també com una «alerta» sobre el que va anomenar «actitud reaccionària» de determinats estaments de l'Estat.

La declaració de Rull es produeix en un context en què el Tribunal Suprem ha mantingut dubtes sobre l'aplicabilitat de l'amnistia als del la consulta prejudicial resolta ara pel TJUE. L'alt tribunal europeu, segons el que va divulgar aquest dijous, conclou que la llei espanyola s'ha d'aplicar també en aquests supòsits, cosa que priva el Suprem del principal argument tècnic amb què havia sostingut les reserves fins ara.