La crisi de l'habitatge comença a traspassar el llindar de l'activisme de base i a instal·lar-se en l'agenda dels grans sindicats espanyols. CCOO i UGT mantenen converses amb el moviment pel dret a l'habitatge per explorar si una vaga general podria ser la resposta a una situació que s'ha tornat insostenible per a àmplies capes de la població. «No s'ha dit que no a l'escenari d'una vaga general. Està obert», han confirmat fonts sindicals al diari Ara.

El Sindicat de Llogateres porta dies situant aquesta possibilitat en el debat públic, però la novetat és que els dos sindicats majoritaris no la descarten. Això no significa que estiguin fent passes accelerades cap a la convocatòria: les mateixes fonts adverteixen que CCOO i UGT es mostren cautelosos i que la decisió és lluny d'estar presa.

Una eina de pressió que es reserva per als moments de màxima tensió

Una vaga general és, en el repertori sindical, l'instrument de major impacte i també el de major cost organitzatiu i polític. Que els sindicats majoritaris la posin sobre la taula —encara que sigui amb cautela— sobre la qüestió de l'habitatge suposa un salt qualitatiu respecte a les mobilitzacions de protesta que s'han anat succeint els darrers mesos a Barcelona i altres ciutats catalanes. Fins ara, aquest tipus de pressió màxima s'havia reservat per a conflictes laborals o retallades socials de gran abast.

L'habitatge s'ha convertit en un dels principals problemes que assenyalen els ciutadans a les enquestes, amb preus de lloguer que a l'àrea metropolitana de Barcelona han assolit nivells històrics. La incapacitat de les administracions —Govern inclòs— per frenar aquesta escalada malgrat eines com la regulació de preus ha alimentat una frustració que ara comença a buscar noves vies de pressió més contundents.