De les 67 embarcacions amb més de 6.000 migrants que van arribar a les costes canàries entre el 16 d'octubre i el 8 de novembre, només deu van ser detectades per la Guàrdia Civil. En vuit d'aquests casos l'alerta va procedir expressament del Sistema Integrat de Vigilància Exterior (SIVE), la xarxa de radars costaners del cos. Tots els cayucos captats per aquest sistema eren a 24 quilòmetres o menys de terra quan va sonar l'alarma, és a dir, quan ja portaven pràcticament el 99% de la travessia completada.

Aquestes dades, reconstruïdes a partir de fonts obertes i informacions oficials, mostren que la capacitat de detecció primerenca a l'Atlàntic presenta els mateixos límits que ja van quedar en evidència a Ceuta. El SIVE és una xarxa dissenyada per vigilar les aigües immediates a la costa, no el mar obert, cosa que el converteix en un sistema d'alerta tardana més que no pas en un instrument de control efectiu de les rutes migratòries.

L'helicòpter de Salvament Marítim va trobar cayucos a 74 quilòmetres

De les 27 embarcacions de les quals es coneix la posició en el moment de la primera alerta, set van ser localitzades a més de 50 quilòmetres de la costa. En tots aquests casos, va ser l'helicòpter Helimer 204 de Salvament Marítim —dependent del Ministeri de Transports, no del d'Interior ni del de Defensa— qui les va avistar. El 5 de novembre, aquest aparell va localitzar tres cayucos a entre 55 i 74 quilòmetres de l'Hierro. En cap de les 67 arribades no consta que un vaixell o avió de les Forces Armades donés la primera alerta.

El cas més dramàtic es va produir la nit del 29 al 30 d'octubre: el 112 va rebre dues trucades de socors d'un cayuco en posició desconeguda. L'embarcació va ser localitzada a 68 quilòmetres al sud de la Restinga amb dos morts a bord, entre ells el pare d'una nena d'uns dos anys evacuada en estat crític a Tenerife. Els supervivents van elevar el nombre de morts a quatre.

Sense avió de patrulla marítima fins al 2028

Espanya no té avió de patrulla marítima i lluita antisubmarina des del desembre del 2022, quan l'Exèrcit de l'Aire va retirar l'últim P-3 Orion. El seu substitut, el C295 en versió de vigilància marítima, no estarà operatiu fins al 2028, tot i que el juny del 2026 Defensa i Airbus van formalitzar el lliurament del primer aparell de cerca i rescat per a l'Ala 46 de Gando. Aquest avió, integrat en un programa de 16 unitats, no consta que hagi intervingut en cap de les 67 arribades analitzades.

L'Armada disposa a Las Palmas de quatre vaixells d'acció marítima —el Meteoro, el Rayo, el Relámpago i el Tornado—, amb mandat explícit de col·laborar contra la immigració il·legal. No obstant això, les seves agendes operatives els porten fora de l'arxipèlag amb freqüència: el Rayo va ser enviat a Ceuta l'agost i el Tornado va patrullar l'Estret per seguir unitats de l'Armada russa el setembre.

El precedent de l'Operació Noble Centinela

En la crisi dels cayucos del 2006, el Ministeri de Defensa va activar l'Operació Noble Centinela, un dispositiu aeronaval coordinat pel Comandament d'Operacions per reforçar la vigilància de l'espai marítim i aeri en suport del Ministeri de l'Interior. Dues dècades després, la Guàrdia Civil manté presència a Mauritània amb vols i patrulleres sota convenis bilaterals, i les forces senegaleses han interceptat enguany 64 embarcacions amb més de 4.000 persones amb rumb a Canàries. Tot i així, les dades sobre les arribades d'octubre i novembre reflecteixen que la major part dels cayucos arriba a aigües espanyoles sense ser detectada fins que és a les portes del port.