El PSC afronta les eleccions generals del 29 de novembre com a primera força a Catalunya segons el darrer baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) d'octubre de 2026, que li atribueix entre 18 i 19 diputats, pràcticament els mateixos que va obtenir el juliol de 2023. No obstant això, el Govern de Salvador Illa arrossega una legislatura marcada per cinc grans conflictes en els serveis públics catalans que dificulten exhibir un balanç de gestió positiu de cara als comicis.

En les eleccions generals anteriors, els socialistes catalans van aconseguir 19 dels 48 escons en joc a Catalunya amb més d'1,2 milions de vots, consolidant-se com la primera força del territori i aportant un volum decisiu a les majories parlamentàries que sostenen Pedro Sánchez a La Moncloa. La fotografia electoral, doncs, no ha canviat sobre el paper. El que sí ha canviat és el pes de l'historial de gestió que acumula l'executiu autonòmic socialista des que va prendre possessió el 2024.

L'accident de Gelida i el deteriorament crònic de Rodalies

El front més visible és el ferroviari. El 20 de gener d'enguany, l'esfondrament d'un mur de contenció sobre les vies va provocar el descarrilament d'un comboi de la línia R4 a l'altura de Gelida, amb el resultat d'un maquinista mort i 41 ferits. L'accident va obligar a suspendre durant dos dies tota la circulació ferroviària a Catalunya. Lluny de ser un fet puntual, el sinistre es va produir sobre una xarxa que acumula anys de retards, limitacions de velocitat i manca d'inversió reconeguda per les mateixes administracions. Després del succés, els maquinistes van convocar una vaga i els usuaris han protagonitzat diverses mobilitzacions de protesta.

La dimissió de Trapero i la infiltració en una assemblea de docents

El Departament d'Interior, dirigit per Núria Parlon, tampoc no ha escapat a la turbulència. Al setembre, Josep Lluís Trapero va dimitir com a director general dels Mossos d'Esquadra després de dos anys en el càrrec i diversos mesos de tensions internes sobre la gestió del cos i els canvis en la seva cúpula directiva. Encara que la consellera va parlar de decisió personal, la renúncia es va produir en un context de discrepàncies internes notòries. A això s'hi va afegir la revelació que dos agents dels Mossos havien estat infiltrats en una assemblea de docents que preparava mobilitzacions, un episodi que va generar la indignació unànime de l'oposició i dels sindicats educatius. En paral·lel, diversos homicidis vinculats al crim organitzat a Barcelona han tornat la seguretat ciutadana al primer pla del debat polític.

El caos en l'adjudicació de places docents i el fiasco de les proves PISA

El Departament d'Educació, encapçalat per Esther Niubó, va protagonitzar el juliol de 2025 un error d'envergadura en l'adjudicació de destinacions per al curs següent: entre 800 i 900 places docents haurien estat assignades de forma incorrecta, cosa que va obligar a paralitzar i repetir el procés afectant desenes de milers de professionals. Poc després va arribar un altre cop: els resultats catalans de les proves PISA de 2025 no van poder comparar-se amb altres territoris ni amb edicions anteriors perquè el 23,2% dels alumnes seleccionats va quedar exclòs de les proves, quan el límit recomanat per l'OCDE és del 5%. L'escàndol va costar el càrrec a la secretària general del departament, Teresa Sambola, i va derivar en l'obertura de tres expedients disciplinaris. Els sindicats del sector porten mesos mantenint mobilitzacions per millores salarials i més recursos.

Vaga mèdica indefinida des del 28 d'octubre

L'últim front en obrir-se és el sanitari. Metges de Catalunya va iniciar el 28 d'octubre una vaga indefinida de metges i facultatius, que el col·lectiu ha decidit mantenir a Catalunya amb independència de l'evolució de la protesta a la resta de l'Estat. La mobilització se suma a la crisi de l'antiga DGAIA —la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència—, que l'article també cita entre els conflictes pendents de resolució de l'executiu socialista.

El resultat és un PSC que arriba al 29-N amb una posició electoral sòlida segons les enquestes però amb un balanç de govern a la Generalitat que els seus rivals utilitzaran com a argument central durant la campanya.