Claves
- El termini constitucional de 30 dies hàbils vença el 13 de novembre, primer dia de campanya electoral.
- La Diputació Permanent, sense el vot de Junts, dona al Govern majoria per convalidar almenys un decret.
- Els decrets inclouen pròrrogues de lloguer fins al 2028 i suspensió de desnonaments de persones vulnerables fins al 2030.
- La vaga general de l'11 de novembre i les protestes ciutadanes situen l'habitatge al centre de la campanya.
Els dos decrets llei d'habitatge que el Consell de Ministres va aprovar el 6 d'octubre tenen com a data límit de convalidació el proper 13 de novembre, el mateix dia en què arrenca oficialment la campanya de les eleccions generals del 29 de novembre. El còmput dels 30 dies hàbils que estableix la Constitució, descomptant diumenges i els tres festius que cauen en aquest període —el 12 d'octubre, el 2 de novembre i el 9 de novembre—, dona aquesta coincidència de dates.
La Mesa de la Diputació Permanent, presidida per Francina Armengol, no ha fixat encara la data concreta del debat, i tampoc l'Executiu ha ofert una referència orientativa. El portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, es va limitar a assenyalar que els decrets tenen un mes per arribar a la Cambra i que ho faran, sense concretar quan. Tot apunta que tant el Govern com la presidenta del Congrés esgotaran el termini.
Per què la Diputació Permanent i no el Ple
Amb les Corts dissoltes per la convocatòria anticipada d'eleccions anunciada per Pedro Sánchez el 5 d'octubre, la convalidació correspon a la Diputació Permanent, l'òrgan que exerceix les funcions del Ple en períodes de dissolució. En aquest fòrum, el Govern compta amb els suports de PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNV i Podemos, la qual cosa li garanteix majoria suficient per tirar endavant almenys un dels dos textos. El vot de Junts, la negativa del qual va ser determinant perquè el Ple rebutgés els decrets el 2 d'octubre, no resulta decisiu a la Diputació Permanent.
Els decrets havien estat rebutjats pel Ple quatre dies abans que el president els tornés a promulgar amb modificacions. El seu contingut inclou una pròrroga extraordinària dels contractes de lloguer amb venciment abans del 31 de desembre de 2028, amb un màxim de dos anys d'extensió, i topalls a l'actualització anual de les rendes fins a finals de 2027. Quan la renda superi l'índex de preus de referència del Ministeri d'Habitatge, l'increment queda fixat en el 0%; si no el supera, el límit és del 2%.
A més, els decrets regulen el lloguer de temporada i d'habitacions, suspenen els desnonaments de persones vulnerables sense alternativa habitacional fins al 31 de desembre de 2030 i prohibeixen, fins a aquesta mateixa data, la compra d'habitatges per sota del 70% del seu valor de taxació de mercat.
L'habitatge, al centre del debat electoral
La coincidència entre la data límit de convalidació i l'arrencada de la campanya garanteix que la crisi d'accés a l'habitatge ocupi un lloc central en les primeres jornades electorals. Les protestes a nombroses ciutats espanyoles, desencadenades pel desnonament de Maricarmen Abascal, una veïna de Madrid de 87 anys, ja havien convertit l'assumpte en un dels més mobilitzadors de les darreres setmanes. Aquestes mobilitzacions desembocaran en una vaga general convocada per a l'11 de novembre, dos dies abans que venci el termini de convalidació.