Els líders de la República Txeca, Àustria i Dinamarca han aprofitat la seva arribada al Consell Europeu d'aquest divendres per dirigir crítiques directes o velades a la política migratòria del Govern de Pedro Sánchez, en particular a la regularització extraordinària d'immigrants, que diversos d'ells vinculen amb la crisi viscuda recentment a Ceuta. Al mateix temps, els tres han reclamat a la Comissió Europea que adopti una estratègia més restrictiva en el conjunt de la Unió.

El primer ministre txec, Andrej Babiš, va ser el més contundent. Va acusar diversos governs europeus, Espanya entre ells, d'estar disposats a «substituir la població» amb l'únic fi de «mantenir-se en el poder», i va advertir que el seu país podria veure's obligat a reforçar les seves fronteres per impedir l'arribada d'immigrants procedents d'altres estats membres si la situació continua. «Per a alguns d'aquests països ja és massa tard», va afirmar, alhora que va estendre les seves crítiques als Països Baixos, Suècia i Berlín per diverses qüestions relacionades amb la integració. Preguntat sobre els centres de retorn en tercers països que impulsen diversos socis europeus, Babiš va evitar concretar si la República Txeca hi participarà, tot i que va defensar mesures com la confiscació de béns a xarxes de tràfic de persones i la destrucció d'embarcacions buides.

Àustria vincula la regularització de Sánchez amb la crisi de Ceuta

El canceller austríac, Christian Stocker, va ser més directe en la connexió amb els fets recents a l'enclavament espanyol. Va qualificar la regularització d'immigrants promoguda per l'Executiu espanyol de «mal senyal» en un moment en què la UE tracta d'endurir el control de fronteres, i va suggerir que aquesta decisió va poder contribuir a l'arribada massiva de persones a Ceuta: «Independentment que hi hagi o no una relació directa, no sé si el que va passar a Ceuta hauria succeït sense aquest senyal», va declarar. Stocker va celebrar a més l'anunci d'Ursula von der Leyen de preparar una proposta que permeti als estats membres suspendre la tramitació de sol·licituds d'asil en situacions excepcionals, i va afirmar que el bloc de països partidaris d'una política migratòria més estricta ja agrupa la «majoria» dels caps d'estat i de govern de la UE.

La primera ministra danesa, Mette Frederiksen, socialista com Sánchez, també va qüestionar la regularització sense esmentar Espanya pel seu nom. Va demanar a la Comissió Europea que analitzi les conseqüències que un país «actuï pràcticament en contra del que fem els altres» i va preguntar si no vulnera la política comunitària que «una persona que entra il·legalment en un país pugui, de sobte, obtenir un permís per romandre-hi». Frederiksen va reclamar que Brussel·les examini aquesta qüestió amb detall.

Països Baixos exigeix a Itàlia que compleixi les normes de Dublín

El primer ministre neerlandès, Rob Jetten, va orientar les seves crítiques en una altra direcció: va exigir a la Comissió que obligui els estats membres a aplicar el Reglament de Dublín, que fixa quin país ha de tramitar cada sol·licitud d'asil, i va assenyalar Itàlia per portar «anys» incomplint-lo. Va destacar que Von der Leyen havia reconegut que el Pacte Migratori només funciona si se'n respecten tots els elements, inclòs Dublín, i que Itàlia té obligacions al respecte. La presidenta de la Comissió Europea ha confirmat que presentarà una proposta per dotar els governs de noves eines davant situacions de pressió migratòria extraordinària, com la que es va viure a Ceuta.