ERC i Podemos mantenen negociacions en fase avançada per articular una via de col·laboració electoral de cara a les eleccions generals del 29 de novembre, segons confirmen a La Vanguardia fonts de les dues formacions. L'acord no contemplaria una coalició formal, sinó una entesa basada en un repartiment tàcit d'espais electorals.

El punt de partida que exigeix Esquerra és que Podemos accepti un «marc» previ: reconèixer públicament que ERC és el referent de l'esquerra a Catalunya per frenar la dreta i l'extrema dreta. A la pràctica, aquesta assumpció equivaldria que Podem Catalunya renunciï a presentar llista pròpia a les quatre circumscripcions catalanes, desbrossant el camí perquè els votants d'esquerra que dubten entre les dues opcions es concentrin en la candidatura republicana.

Un independent de l'òrbita de Podemos a les llistes d'ERC

Si Podemos accepta aquest punt de partida, el pas següent seria la incorporació d'un perfil independent proper al partit morat a les candidatures d'ERC al Congrés. L'executiva republicana, presidida per Oriol Junqueras, té fins al 20 d'octubre per aprovar les llistes definitives, data en què també se celebra el consell nacional del partit. El reglament intern atorga a la presidència la capacitat de designar fins al 25% dels candidats, un marge que podria utilitzar-se per incloure aquesta figura.

Els números u de Barcelona, Tarragona i Lleida ja estan designats. A Girona se celebraran el 17 d'octubre unes primàries entre Teresa Jordà i Etna Estrems. Entre el 12 i el 18 d'octubre, els congressos de les federacions territorials completaran el gruix de les candidatures; entre els noms que sonen amb força hi figura Jordi Albert, portaveu adjunt al Parlament i representant del Baix Llobregat.

Rufián en campanya fora de Catalunya, Montero en mítings d'ERC

La col·laboració tindria també una dimensió de campanya a la resta de l'Estat. Gabriel Rufián, que ha confirmat aquest diumenge que encapçalarà per cinquena vegada la candidatura d'ERC per Barcelona, participaria en actes puntuals fora de Catalunya per demanar el vot a favor d'Irene Montero i de Podemos allà on la formació sí es presentaria. A la inversa, l'eurodiputada Montero podria intervenir en algun míting d'Esquerra a Catalunya si l'acord arriba a bon port. Des de l'entorn de Rufián subratllen que aquest esquema de suport mutu seria compatible fins i tot en el cas que Podemos assolís finalment un acord per sumar-se al Frente Amplio —integrat per Sumar, Izquierda Unida, Comuns i Más Madrid—, ja que ERC es presenta com l'eix d'un «Frente» propi al qual convida a sumar-se altres forces.

El mateix Rufián havia condicionat la seva candidatura al fet que existís algun tipus de coordinació entre les forces d'esquerra per evitar la fragmentació del vot i un eventual govern de PP i Vox. La negociació amb Podemos respon directament a aquesta exigència pública.