Els dos agents del Centro Nacional de Inteligencia (CNI) que afronten un judici per delicte de traïció van accedir sense autorització a documentació classificada que abastava des d'operacions vinculades als serveis d'intel·ligència rus i marroquí fins a informació sobre la seguretat del llavors president nord-americà Joe Biden durant el seu viatge a Orient Mitjà. Així consta en l'auditoria interna que el mateix CNI va realitzar després de detectar comportaments irregulars i que va servir de base per a la denúncia davant la Fiscalia.

Els investigats són un exresponsable de la Secció de Rússia del Centre i un subordinat seu. Segons el sumari, l'agent de rang inferior enviava la informació a través del seu correu personal a comptes d'un sol ús, en els quals es va trobar documentació amb noms de fonts humanes, noms en clau d'operacions d'intel·ligència, dades sobre desplegaments a l'exterior i gràfics de connectivitats d'individus russos. També hi havia textos amb la identitat de membres del servei d'intel·ligència nord-americà.

Una investigació interna que va néixer el 2022 per sospites sobre un d'ells

Les recerques internes del CNI van arrencar el 2022, quan van sorgir indicis que un dels agents consultava informació classificada de manera irregular i la traslladava al de rang superior. L'auditoria va concloure que entre tots dos existia una «relació d'amistat personal» i que no es podia descartar «una voluntat delictiva comuna i concertada». A més, un d'ells havia adquirit pel seu compte mitjans informàtics i de comunicació segurs, cosa que, segons l'informe, podria haver facilitat l'exfiltració de dades.

L'octubre del 2023, la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, va formalitzar la denúncia davant la Fiscalia. Les diligències es van obrir al Jutjat d'Instrucció número 7 de Madrid i, després de tres anys d'instrucció a porta tancada, el cas està a punt d'arribar a l'Audiència Provincial de Madrid, la secció setzena de la qual serà l'encarregada de celebrar el judici oral.

Presó provisional, llibertat posterior i mesures cautelars vigents

Tots dos agents van ser suspesos de funcions i van quedar en presó provisional, atès el risc de fuga que les autoritats van associar a les seves capacitats professionals per abandonar el país sense ser detectats. El subordinat va sortir de la presó el novembre del 2023; el de rang superior, un capità de fragata de l'Armada Española, va romandre a la presó fins al desembre del 2024. Des de llavors, tots dos estan sotmesos a mesures cautelars que inclouen la retirada del passaport, la prohibició de sortir d'Espanya i compareixences quinzenals davant el jutjat.

La Fiscalia i l'Advocacia General de l'Estat —que exerceix la representació del CNI— sostenen que l'episodi va generar un «greu perjudici al règim i funcionament del Centre» i que va desencadenar un xoc diplomàtic amb Washington. Els advocats dels acusats neguen els fets i argumenten que els seus clients van ser objecte de seguiments i interceptacions de comunicacions abans que existís autorització judicial, cosa que, al seu judici, invalida la investigació penal.