A poques hores de l'inici de la campanya de les eleccions generals del 29 de novembre, el Govern de Pedro Sánchez i la Generalitat de Catalunya han tancat la seva última comissió bilateral de la legislatura amb un paquet d'acords en matèria d'infraestructures, llengua i acció exterior. El més destacat és la creació de l'Òrgan Bilateral Aeroportuari Generalitat-Estat, una nova estructura de composició paritària que permetrà a la Generalitat participar en la planificació, les inversions i l'estratègia dels quatre aeroports catalans d'interès general: Josep Tarradellas Barcelona–El Prat, Girona-Costa Brava, Reus i Sabadell.

El nou organisme adoptarà les seves decisions per consens i es presenta com un espai estable de cooperació, tot i que sense implicar transferència de gestió ni alteració del marc constitucional o estatutari. La seva creació respon a un dels compromisos que Salvador Illa va adquirir amb Esquerra Republicana de Catalunya durant la seva investidura com a president de la Generalitat: que Catalunya pogués incidir en les decisions estratègiques aeroportuàries, allò que ERC ha denominat la «governança» del Prat. El model és similar al que el País Basc va pactar amb l'Executiu central el passat estiu.

Rodalies, AP-7 i AP-2, també en l'acord

Al costat de la qüestió aeroportuària, la bilateral ha abordat el finançament del servei de Rodalies mitjançant un contracte programa entre la Generalitat i Renfe, així com avenços en el procés de traspàs de la línia R1. En matèria de carreteres d'alta capacitat, els dos governs han acordat inversions orientades a millorar l'AP-7 i l'AP-2, corredors fonamentals per a la mobilitat i l'economia del conjunt del territori català.

El moment triat per a la convocatòria d'aquesta bilateral no ha passat desapercebut. La reunió, presidida pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i la secretària d'Estat de Política Territorial, Miryam Álvarez, s'ha celebrat en la vigília de l'arrencada oficial de la campanya electoral, cosa que ha portat diversos analistes a subratllar que tant el Govern com l'Executiu central busquen presentar davant els votants un balanç d'acords assolits sota dos governs de signe socialista. Alguns dels assumptes acordats porten mesos pendents de concreció i el seu impuls en aquest moment també persegueix blindar-los davant d'un eventual canvi de govern després dels comicis.

La bilateralitat Generalitat-Estat és el mecanisme ordinari de coordinació entre les dues administracions previst a l'Estatut d'Autonomia. La seva activació ha estat especialment intensa durant aquesta legislatura, impulsada en part pels acords que el PSC va necessitar amb ERC per garantir la investidura d'Illa al Parlament.