Espanya va participar amb només cinc retorns en els vols voluntaris cap a l'Àfrica coordinats per l'Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex), segons les dades difoses pel propi organisme comunitari. La xifra contrasta de manera cridanera amb l'escala a què operen altres estats membres de la Unió Europea en aquest mateix mecanisme de retorn.

Els vols voluntaris coordinats per Frontex són operacions conjuntes en què diversos països de la UE comparteixen aeronaus per traslladar als seus països d'origen migrants que no tenen dret a romandre en territori europeu. La participació de cada estat depèn de la seva pròpia capacitat administrativa i de la seva voluntat política d'activar els procediments de retorn.

Una bretxa significativa amb altres socis europeus

Mentre Espanya registra aquesta xifra mínima, altres estats membres han executat operacions de retorn a una escala incomparablement més gran a través del mateix marc comunitari. La comparació evidencia que l'escassa presència espanyola no respon a limitacions del sistema europeu, sinó a decisions i prioritats internes en la gestió migratòria del Govern de Pedro Sánchez.

El context és especialment rellevant atès l'increment sostingut d'arribades irregulars a les costes espanyoles, en particular a Canàries, en els últims anys. Les organitzacions crítiques amb la política migratòria de l'Executiu han assenyalat reiteradament que la baixa taxa de retorns efectius actua com a factor d'atracció per a les xarxes que organitzen la migració irregular des del continent africà.

La pressió des de Brussel·les i el debat intern

Frontex fa temps que reclama als estats membres una major implicació en les operacions de retorn, un dels eslaons més febles del sistema europeu de gestió migratòria. El Pacte sobre Migració i Asil aprovat per la UE preveu reforçar precisament aquests mecanismes, però la seva aplicació pràctica depèn en última instància de la voluntat de cada govern nacional.

A Espanya, l'oposició ha utilitzat les dades de retorns per qüestionar l'eficàcia de la política migratòria de l'Executiu. Vox ha denunciat en repetides ocasions que el Govern no té una estratègia real de retorn i ha exigit l'aplicació efectiva de les expulsions de migrants irregulars com a condició per garantir l'ordre públic i la seguretat a les fronteres. El PP, per la seva banda, ha reclamat al Govern que elevi la seva participació en els mecanismes europeus de retorn i que negociï acords bilaterals amb els països d'origen per agilitzar els tràmits de devolució.

Espanya té acords de readmissió amb diversos països africans, però la seva aplicació ha estat històricament irregular. El Marroc, un dels principals països de trànsit i origen, manté una relació migratòria amb Espanya marcada per la pressió política, cosa que complica l'execució sistemàtica de retorns.