Claves
- Vox demana expulsions i adverteix d'islamització progressiva a Catalunya
- PP proposa una llei antiokupació i control fronterer davant la immigració irregular
- Junts reclama que Catalunya gestioni les seves pròpies competències migratòries
- PSC i Comuns defensen la regularització i separen seguretat d'immigració
El debat convocat per RTVE Catalunya amb els sis caps de llista per Barcelona al Congrés del 29 de novembre va deixar una fractura nítida entre blocs: Vox, PP i Junts van reclamar un major control de la immigració i mesures més dures, mentre que PSC i Comuns van defensar el model d'integració del Govern de Sánchez i ERC va situar el debat en clau de disputa electoral entre esquerra i dreta.
La trobada va reunir Jordi Hereu (PSC), Ernest Urtasun (Comuns-Front Ampli), Gabriel Rufián (ERC), Míriam Nogueras (Junts), Xavier García Albiol (PP) i Juan José Aizcorbe (Vox). La immigració, la convivència i la seguretat van monopolitzar l'intercanvi durant bona part de la nit.
Aizcorbe (Vox): xifres «insuportables» i islamització progressiva
Segons Aizcorbe, els nivells actuals d'immigració són «insuportables» i existeix una relació directa entre fluxos migratoris i delinqüència. Vox defensa les expulsions com a eina de política pública, tant per protegir els ciutadans d'origen espanyol com per garantir una convivència real amb els qui sí que s'integren. El candidat va advertir a més d'un procés d'islamització «a poc a poc» que, al seu parer, ja és perceptible a Catalunya i al conjunt d'Espanya, i va reclamar prioritzar els espanyols en l'accés a recursos i serveis.
Albiol (PP): llei antiokupació i control de fronteres
García Albiol va centrar la seva intervenció en el que va definir com «un greu problema d'integració i convivència» a les ciutats catalanes, assenyalant que una part dels arribats «ve a delinquir». Va atribuir la majoria dels casos d'ocupació il·legal d'habitatges a l'àrea metropolitana de Barcelona a immigrants en situació irregular, i va anunciar com a prioritat del PP una llei antiokupació juntament amb un reforç del control fronterer. També va defensar combatre de forma més eficaç la multireincidència delictiva.
Nogueras (Junts): que sigui Catalunya qui gestioni la política migratòria
Míriam Nogueras va descartar que cap dels altres cinc candidats oferís solucions reals i va defensar que la clau és transferir a Catalunya les competències en matèria d'immigració. Junts proposa aplicar un major control i restriccions d'entrada —en la línia, va dir, del que defensa la Unió Europea— i condicionar la integració a la signatura d'un contracte de treball i al coneixement del català. Nogueras va acusar a més el Govern d'haver impulsat una regularització massiva sense cap mecanisme de control ni polítiques paral·leles d'integració.
Hereu (PSC) i Urtasun (Comuns): model de convivència i polítiques socials
Hereu va reivindicar el model català de convivència basat en la diversitat i va insistir que seguretat i immigració són debats que no s'han de barrejar, ja que la primera és, al seu parer, una qüestió d'inversió pública: més Mossos d'Esquadra i més recursos per a la Justícia. Va qualificar les posicions del PP i Vox d'allunyades de la realitat. Per la seva banda, Urtasun va defensar la regularització empresa pel Govern com un èxit, va recordar que els treballadors migrants sostenen en part el sistema de pensions espanyol i va acusar PP i Vox de «racisme i xenofòbia».
Rufián (ERC) va emmarcar el debat en termes de disputa electoral: va advertir que la dreta utilitza la immigració per construir un relat de por, va rebutjar que les expulsions massives siguin laboralment viables per a l'economia espanyola i va apel·lar a les paraules del Papa Francesc sobre la integració per interpel·lar directament Aizcorbe.
Aquesta informació s’ha elaborat amb l’ajuda d’eines d’intel·ligència artificial a partir de fonts informatives contrastables, sota la responsabilitat editorial d’El Riu.


