El Tribunal Suprem ha rebutjat suspendre el dret al vot dels 189.678 fills de persones nacionalitzades a l'empara de l'anomenada llei de néts de cara a les eleccions generals del 29 de novembre. La Sala Contenciosa Administrativa ha dictat sengles resolucions en què descarta les peticions formulades per Vox i Iustitia Europea, que reclamaven estendre a aquest col·lectiu la mateixa restricció que ja afecta els qui van obtenir directament la nacionalitat a través d'aquesta norma.

Ambdues organitzacions argumentaven que els fills dels nacionalitzats per la llei de néts havien de quedar igualment exclosos del padró electoral per als comicis del 29-N, en coherència amb la suspensió ja acordada per als seus progenitors. El Suprem no ha acceptat aquest raonament i ha denegat la mesura cautelar sol·licitada.

La Moncloa s'hi va oposar a l'extensió de la suspensió

El Govern d'Espanya es va posicionar en contra d'ampliar la suspensió del dret a vot a aquest segon grup de persones. L'oposició de la Moncloa va ser un dels elements que van figurar en el procediment davant la Sala, que finalment ha fallat en la mateixa direcció que defensava l'Executiu.

La llei de néts —formalment, la reforma del Codi Civil que va permetre a descendents d'emigrants espanyols accedir a la nacionalitat— ha estat objecte de successius recursos i mesures cautelars en els mesos previs a les eleccions del 29-N. La controvèrsia judicial se centra en si els qui van obtenir o derivar la nacionalitat per aquesta via reuneixen els requisits per exercir el sufragi a les pròximes generals. El Suprem ja havia acordat suspendre aquest dret per als nacionalitzats directament, però ara traça una línia i no trasllada aquesta limitació a la generació següent.