El Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs presentat pel Defensor del Pueblo contra la resolució del Tribunal Suprem que va suspendre el dret al vot dels ciutadans que van obtenir la nacionalitat espanyola a l'empara de la coneguda com a llei de néts. La decisió consolida la prohibició que aquest col·lectiu participi en els comicis mentre segueixi obert el debat judicial sobre els requisits per exercir el sufragi.

El Suprem havia acordat prèviament la suspensió cautelar del vot d'aquests nacionalitzats, argumentant dubtes sobre si el procés d'adquisició de la nacionalitat complia totes les exigències legals per reconèixer el dret de participació electoral ple. El Defensor del Pueblo va recórrer aquella decisió davant el Constitucional al·legant una vulneració de drets fonamentals, però el tribunal de garanties ha donat la raó al Suprem i ha mantingut la mesura cautelar.

Què és la llei de néts i a qui afecta

L'anomenada llei de néts —el nom oficial de la qual és la Llei de Memòria Democràtica, en la seva disposició sobre nacionalitat— va permetre als descendents d'exiliats i emigrants espanyols obtenir la nacionalitat espanyola. Des de l'entrada en vigor, milers de persones, majoritàriament llatinoamericanes, es van acollir a aquesta via per regularitzar la seva situació o adquirir la ciutadania espanyola. La controvèrsia judicial se centra en si aquests ciutadans, recentment nacionalitzats, reuneixen tots els requisits per estar inscrits al cens electoral i, per tant, per votar en les eleccions generals convocades.

La resolució del Constitucional no entra en el fons de l'assumpte —és a dir, si la suspensió del vot és o no constitucionalment admissible de manera definitiva—, sinó que es limita a rebutjar el recurs del Defensor del Pueblo en aquest tràmit cautelar, la qual cosa significa que la prohibició es manté vigent mentre la qüestió segueixi pendent de resolució judicial.

La decisió té un impacte directe en un nombre significatiu de ciutadans que, tot i comptar amb la nacionalitat espanyola, no podran exercir el sufragi en les properes eleccions generals del 29 de novembre mentre no hi hagi un pronunciament definitiu dels tribunals que aclareixi els dubtes sobre la seva inscripció censal.