El Tribunal Suprem ha acordat aplicar la llei d'amnistia a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, i ha aixecat la inhabilitació que pesava sobre els quatre dirigents independentistes condemnats pels fets de l'1 d'octubre de 2017. La sala presidida per Manuel Marchena ha pres aquesta decisió després d'acatar la sentència del Tribunal Constitucional que li ordenava amnistiar el delicte de malversació vinculat al referèndum il·legal.

El Constitucional havia fallat prèviament que la Llei d'Amnistia aprovada per les Corts el 2024 era aplicable a la malversació derivada del procés, i anul·lava així la interpretació restrictiva que el Suprem havia mantingut durant mesos. Amb aquest pronunciament vinculant sobre la taula, Marchena no ha tingut marge per resistir i ha procedit a executar allò que se li havia ordenat.

L'efecte pràctic: rehabilitació política plena

L'aixecament de la inhabilitació implica que Junqueras, Turull, Bassa i Romeva recuperen de forma immediata la capacitat per exercir càrrecs públics i presentar-se a eleccions. Per a Junqueras, que havia estat condemnat a tretze anys d'inhabilitació, la resolució elimina el principal obstacle legal que li impedia reincorporar-se a la primera línia política. Turull, actual secretari general de Junts, ja ocupava el seu càrrec orgànic, però l'amnistia desbloqueja qualsevol limitació institucional pendent.

La malversació era l'únic delicte que el Suprem s'havia negat a amnistiar, en considerar que els processats havien obtingut un enriquiment personal. El Constitucional va rebutjar aquesta interpretació i va establir que no hi havia hagut cap benefici privat, la qual cosa obligava a aplicar l'amnistia també a aquest capítol de la condemna.

Un recorregut judicial marcat per la tensió entre tribunals

El xoc entre el Suprem i el Constitucional sobre l'amnistia ha estat un dels episodis de major tensió institucional dels darrers anys en la justícia espanyola. Marchena havia sostingut durant mesos que la llei no era aplicable a la malversació tal com havia estat comesa, i va arribar a plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. La resposta del TJUE, i posteriorment la sentència definitiva del Constitucional, van tancar aquesta via de resistència.

La condemna original del Suprem, dictada l'octubre de 2019, va imposar a Junqueras la pena més alta: dotze anys de presó i tretze d'inhabilitació. Bassa va ser condemnada a dotze anys de presó i dotze d'inhabilitació; Romeva i Turull, a dotze anys de presó i dotze d'inhabilitació cadascun. Tots ells van ser indultats el juny de 2021 pel Govern de Pedro Sánchez, la qual cosa els va permetre sortir de la presó, però la inhabilitació continuava vigent fins ara.