La jutgessa de l'Audiència Nacional que instrueix el cas sobre l'entrada massiva de migrants a Ceuta acumula documentació que situa en el propi Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) la responsabilitat d'haver alertat amb antelació sobre el que s'acostava el 30 de juliol. Segons l'informe tramès al tribunal, els serveis secrets van arribar a manejar un escenari en què fins al 10% dels 180.000 usuaris de grups de Facebook que encoratjaven el creuament podrien intentar-ho: unes 18.000 persones. La xifra real va superar les 80.000, quatre vegades més.

L'objectiu de la magistrada Tardón és precís: determinar si la gravetat d'aquestes alertes va quedar documentada, si es va traslladar als responsables polítics i administratius corresponents, i per què no va desencadenar cap mesura de control efectiva abans que comencés l'assalt a la frontera.

Una cronologia de 48 hores que no es va traduir en acció

El CNI va elaborar el 27 de juliol una nota de caràcter estratègic en què advertia que una interpretació esbiaixada d'una sentència del Tribunal Suprem sobre rebutjos en frontera podia tenir «un impacte molt rellevant» en la pressió migratòria. Dos dies després, l'aleshores cap de Gabinet del Delegat del Govern a Ceuta, Gonzalo Sanz, va informar el responsable del CNI a la ciutat autònoma que s'havia activat un pla de comunicació coordinat amb diversos ministeris. En aquella mateixa conversa, Sanz va traslladar que a Madrid «semblava haver-se pres consciència» de la situació.

La nit del 29 al 30 de juliol, el CNI va fer un seguiment ininterromput de l'activitat a les xarxes socials, on va detectar un «increment accelerat» de convocatòries al creuament. A les 21.34 hores del dia 29, Sanz va tornar a trucar a l'agent del CNI per informar-lo que el Govern havia assolit un acord amb Rabat per a la devolució de les persones que entressin nedant, tot i que desconeixia el format concret de les expulsions. En aquella trucada, el responsable del CNI va insistir en la xifra de possibles candidats amagats entre els estiuejants de Fnideq, la localitat marroquina coneguda fins fa poc com a Castillejos.

La cèl·lula de crisi i la qualificació de l'endemà

El 30 de juliol, dia de l'assalt, el CNI va activar una cèl·lula de seguiment permanent. El creuament massiu va començar cap a les 11.00 hores. En tancar la jornada, el servei d'intel·ligència va difondre a les autoritats una anàlisi sobre la crisi migratòria. El matí següent, Pedro Sánchez va qualificar el que havia passat com una «violació de la integritat territorial» d'Espanya.

Amb tota aquesta documentació ja en el seu poder, la jutgessa Tardón ha obert una nova bateria de diligències. La clau del sumari rau a traçar amb exactitud fins a quin esglaó de la cadena de comandament van arribar les alertes i si qui les va rebre tenia capacitat i obligació d'actuar abans que la situació es desbordés.